Olor de crema

Jo no vull fer olor de crema. No vull anar abraçada a ell, sentint-me fràgil però protegida. No vull que em protegeixin, vull poder protegir-me a mi mateixa. No vull que em cedeixin un abric ample i calent cobert de testosterona en una nit freda de febrer. No vull que em punxin amb la barba quan em besin, ni que m'envaeixi una fortor masculina amb cada abraçada. Vull aquella olor, i no en vull cap d'altra. Vull suavitat i també vull emoció. Vull sortir-me de la normalitat. Si el camí principal és cap a Menorca, aleshores jo vull anar a Cabrera. O encara més lluny, vull arribar a les costes d'Àfrica (del Sud).

Però el que manco vull és fer olor de crema. No vull fer el dinar tots els diumenges mentre unes mans gruixades i fortes m'envolten la cintura. Les mans, si m'han de rodejar, que siguin petites, seques, i imperfetes. Però que m'estimin. Vull dits recorrent-me la columna vertebral. Vull mirades d'aquestes que congelen sangs, d'aquestes omnipotents i màgiques, que poden aconseguir qualsevol cosa. Mirades per les que mataria i despullaria la meva ànima. Mirades que ells mai no em podran oferir.

Vull anar pel carrer, amb ella al costat. Simplement al costat. Vull que passi una adolescent atrontollada  i que deixi les seves cabòries aparcades alhora que se li encalenteix instantàniament la sang del cos mentre se n'adona de la lluentor que emetem, del llaç que ens uneix i la cadena de ferro que ens protegeix. Vull haver de lluitar per aconseguir el que vull. I, una vegada aconseguit, lluitar encara més per arribar a tocar el cel, o més enllà encara. Vull estimar com anar al cel i tornar, i encara tornar-hi una altra vegada. Vull que l'escala mai s'acabi, i no vull cansar-me mai de pujar-la. Vull que em mirin i pensin què feliç deu ser aquesta tia. Vull que ens mirin, a les dues, i només vegin un cos. Vull que els nostres somriures es quedin congelats. Vull que m'abracis per darrere, i també per davant. I pels costats! Vull poder sempre recolzar el cap en els teus genolls. Vull segons de cançons. Vull frases de novel·les. Vull obres d'art vivents.

No vull que tot sigui perfecte, no vull despertar-me cada matí somrient i tornar al llit, setze hores després, exactament igual. Vull haver de plorar, haver de sofrir. No vull haver d'esforçar-me perquè entenguin com me sent. Vull tenir les mans seques, i poder dur la camisa suada, i que em pugui fer pudor l'alè. Vull quedar-me adormida i tenir ganes de despertar per veure't al meu costat. Vull que em passis constipats. Vull, fins i tot, els teus microbis i els teus agents patògens dins el meu cos.

No vull tapar-me els grans, ni usar crema de mans. No vull fer olor de crema! No vull tornar vella i sospirar en asseure'm a una butaca, i veure que tot ha passat i que la meva vida ha estat igual que la de cent mil milions d'altres persones. Amb un home al costat que em protegeix, i que em canvia les bombetes, i que és el més bo al llit d'entre tots els nostres amics. Abans preferesc estar sola.

Vull pujar els escalons de dos en dos, i baixar-los de quatre en quatre. Vull ensopegar, alguna vegada, vull trencar-me alguna dent. Vull que em surti sang. Vull estar a punt de morir dessagnada i salvar-me en l'últim moment, que els metges diguin satisfets vaja, ha tengut molta sort. Vull dificultat, anar superant nivells, examinar-me, suspendre i excel·lir. Vull anar ràpid a vegades, que em falti l'alè, morir-me de cansament i que les cames em facin figa. Vull alleugerir la velocitat en altres. Descansar, respirar profundament, sentir. Fer sentir. Mirar i parlar. Veure i entendre.

No vull veure com els meus néts creixen dia rere l'altre i em mostren les notes i s'asseuen sobre les meves cuixes adolorides i em diuen “àvia, no t'enteres de res” i es fan grans i m'ignoren i jo els dic “fes bonda”, amb un somriure tendre de velleta fràgil i moribunda de conte. No vull tenir por a desaparèixer, no vull pensar que m'he perdut moltes coses.

No vull fer olor de crema. Especialment de la de mans.